Estructura d'un Aeroport

Una ciutat dins d’una metròpoli:

Què és un aeroport?

Segons Iván Tejada Anguiano(fer nota al peu)

Un aeroport és una infraestructura del transport aeri on comença i acaba el vol i on es produeix els intercanvis amb altres modalitats de transport, principalment amb el transport de carretera. Tenen un conjunt d’edificis i instal·lacions que permeten:

• Aterrar, enlairar-se i moviment en terra de les aeronaus, atenent a l’estacionament, servei i manteniment
• Embarcar i desembarcar de passatgers, equipatge i carga.

De les dues definicions el que hauríem de destacar per aquest treball és el “on acaba el vol i es produeix els intercanvis amb altres modalitats del transport.” I jo afegiria que és també “on acaba el viatge previ abans d’agafar un vol”. Amb això el que vull dir és que un aeroport sol, no té cap sentit. És com fer un parc d’atraccions al mig d’un camp i no facilitar-hi l’accés perquè tant els treballadors, com els “clients” hi puguin accedir. Això que sembla tan senzill, sembla que no s’aplica en un àmbit molt obert en l’actualitat. Quan dic “obert” em refereixo a que només es pensa en un tipus de connexió. Aquesta és via carretera. Si tenim en compte que el que és important perquè un aeroport funcioni no és només que l’aeroport sigui gran, hi hagi una bona pista, que les terminals siguin prou grans per absorbir els moviments que l’aeroport genera, ... sinó el que també importa, és que hi hagi un òptim accés (tant d’entrada com de sortida) a l’aeroport. Quan dic òptim, em refereixo a un accés ràpid, segur, i eficient en quant al tràfic de cotxes. A part d’això, s’hauria de pensar una mica amb el demà i tenir una vista àmplia del que el futur depara i ser racionals amb el medi ambient.

Una de les solucions més pràctiques que tenim avui en dia és l’accés a l’aeroport a través d’un mode ferroviari, de manera que aconseguim tots els punts que abans hem mencionat: accés ràpid, segur, eficient en quan a temps, no genera tràfic i és amable amb el medi ambient (sempre i quan l’electricitat es tregui d’una font renovable).

Hi ha quatre elements fonamentals en l’aeroport que a més a més, intervenen decisivament en la planificació i el disseny del mateix:

• L’Avió
• El Passatger
• L’equipatge
• La carga

S’ha de tenir en compte que els aeroports estan al servei de les persones. Això ha fet que els aeroports s’hagin desenvolupat de forma diferent segons l’especialització de cada un i del tipus de tràfic que s’acull.

Avui en dia els aeroports són un gran motor logístic i de creació de riquesa i per tant, aquest s’optimitza al màxim. S’ha de treure diners del màxim de llocs possibles i per tant es pot parlar d’ingressos addicionals. En aquest aspecte, els aeroports privats han tret més rendiment ja que han optimitzat més els recursos que els públics, on per la seva avantatge competitiva, s’han acomodat més i no han tret tot el suc possible.

Hi ha paràmetres importants per tal de comparar els aeroports. Aquests son, segons Iván Tejada els que cal destacar:

• Aeronaus: contabilitzar el nombre de moviments
• Passatgers: contar el nombre de persones que embarquen (sortides) més els que desembarquen (arribades) a l’aeroport, incloent els passatgers en transit.
• Carga: contar les tones de mercaderies que es carreguen més les que es descarreguen.

Planificació d’un aeroport:

1. Entorn

Es pot dir que hi ha unes raons que justifiquin la implantació d’un aeroport:

• Existència d’una demanda per utilitzar el transport aeri.
• Prestació d’un servei social.
• Desenvolupament regional.

Pot ser que siguin les tres opcions barrejades però com més importància tingui la primera de totes, l’aeroport tindrà més rendibilitat econòmica.

S’ha de tenir en compte que un aeroport genera molta riquesa a l’entorn ja que aquest genera que hi hagi moltes persones implicades:

· Dissenyadors (tècnics i aeronàutics) i constructores.

· Autoritats: estatals, regionals locals i aeroportuàries.

· Usuaris: passatgers, acompanyants, visitants i transportistes de carga.

· Empleats: del mateix aeroport, de companyies aèries, concessionaris, etc.

· Veïns: residents locals

· Comunitat empresarial local: cambres de comerç, empreses, ...

És obvi que un aeroport genera un canvi allà on s’ubiqui. Tot seguit nombrem les avantatges i inconvenients d’un aeroport:

Avantatges:

• Millora de les comunicacions
• Creació de llocs de treball
• Generació d’activitat econòmica
• Revaloralització de l’entorn
• Orenament urbanístic.

I un seguit de Desavantatges:

• Augment del nivell de soroll a les àrees pròximes a l’aeroport.
• Contaminació de l’aire i de l’aigua en zones pròximes.
• Impacte geogràfic i ecològic, principalment en la fase de construcció ja que es realitzen excavacions i moviments del terreny, pavimentacions, ...
• Serveis aeronàutics (no poden existir obstacles que suposin un risc de col·lisió per les aeronaus.

Tot aeroport ha de fer un anàlisis d’impacte mediambiental, per tal d’introduir mesures correctores en la planificació, construcció i explotació que atenuïn els afectes negatius sobre els medis físics i socioeconòmics.

2. Emplaçament:

Un cop s’ha justificat la necessitat de la construcció d’un aeroport, s’ha de buscar un emplaçament òptim. Aquest ha de tenir en compte els següents factors:

• Espai aeri
• Orografia del terreny
• Impacte i desenvolupament de l’entorn
• Situació respecte el centre urbà
• Accessos terrestres
• Condicions atmosfèriques
• Possibilitats d’ampliació
• Disponibilitat de serveis
• Disponibilitat i costos dels terrenys
• Costos d’explotació i construcció

Normalment s’ha d’arribar a solucions de compromís puix la dificultat de que tots els factors siguin favorables.

3. Pla director:

La planificació d’un aeroport és un procés molt complex car l’elevat nombre d’activitats implicades.

Per tal de determinar les dimensions i configuració de l’aeroport s’ha d’analitzar fundamentalment:

• Tipus d’avions que s’espera que s’utilitzin
• Previsió del tràfic de les aeronaus, passatgers i carga
• Condicions atmosfèriques i altitud de l’emplaçament.

També s’ha de realitzar una anàlisis de demanda del transport aeri. S’ha de realitzar un estudi el qual ens mostri com serà l’aeroport en un futur per tal de realitzar una bona estratègia. Hi ha un plaç, per exemple, d’uns cinc a deu anys de mitjana des de que s’estudia la implantació d’un aeroport fins que aquest és una realitat. Tot i això, la predicció del tràfic aeri es basa en l’aplicació de models matemàtics que manegen grans variables matemàtiques.

Tots els estudis anteriors han de quedar reflexos al pla director. També aquest ha de definir les ampliacions futures mitjançant projectes i obres que s’executaran atenent a un calendari i a un pressupost.

Per altra part, l’estudi precisa la delimitació prèvia de la superfície geogràfica o àrea d’influència on es distribueixen els usuaris potencials d’un aeroport determinat. Hi ha dos tipus de camps:

• Àrea d’influència terrestre: població de l’entorn susceptible d’accedir al transport aeri
• Àrea d’influència aèria: regions nacionals o estrangeres on es troben els aeroports des d’on partiran les passatgers que arribaran a l’aeroport analitzat.