Comença l'enderroc de la base aèria on es construirà una terminal que permetrà doblar el nombre de passatgers

Article publicat pel diari "El Punt" el dia 14/02/2007


Comença l'enderroc de la base aèria on es construirà una terminal que permetrà doblar el nombre de passatgers

MARIA RODRÍGUEZ. Reus
Aena ha licitat la redacció del projecte de construcció de la nova terminal de l'aeroport de Reus coincidint amb l'inici ahir de l'enderroc dels edificis de l'antiga base aèria militar, on s'han d'ubicar les noves instal·lacions. El pressupost de la redacció del projecte és de quatre milions d'euros i el termini d'execució de les obres, d'uns quatre anys. D'aquesta manera, el 2011, l'aeroport de Reus tindrà capacitat per a tres milions de passatgers l'any. A més, Aena preveu licitar al març les obres de construcció d'una plataforma d'aparcament d'avions, que permetrà triplicar el trànsit aeri a l'aeròdrom reusenc. Aquest és el punt de partida del desenvolupament del pla director, que preveu ampliar l'aeroport perquè el 2020 l'utilitzin nou milions de passatgers l'any.

La nova terminal començarà a funcionar d'aquí a quatre anys. Ocuparà 51.800 m², tindrà dues plantes, vuit passarel·les fixes, trenta-sis mostradors de facturació, set controls de seguretat i vuit espais de recollida d'equipatges. Això vol dir que tindrà capacitat per absorbir un trànsit de 2.893 passatgers i dinou avions per hora. A més, també es construirà un aparcament amb 1.800 places. Segons va explicar l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, «aquest és l'inici del que serà el nou aeroport, que per fi serà un aeroport de primera».

Mentre no es posin en marxa les noves instal·lacions, Aena preveu tenir enllestida en un any la reforma de la terminal de sortides i facturació que ja va adjudicar fa un mes. D'aquí a unes dies començaran les obres d'aquest edifici, que tindrà 4.000 m².

Però és que, a més, ahir el diputat socialista al Congrés Francesc Vallès també va anunciar que al març vinent es licitaran les obres per construir una plataforma d'aparcament d'avions que permetrà augmentar de les cinc actuals fins a quinze el nombre de places d'estacionament d'aeronaus. Amb tot plegat, «s'aconseguirà posar l'aeroport de Reus al lloc on es mereix».

En aquesta línia, el president de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà, es va mostrar satisfet perquè «les noves infraestructures permetran triplicar el nombre de passatgers i així podrem competir amb altres aeroports com el de Girona».

L'any passat, l'aeroport de Reus va registrar un trànsit de gairebé 1,4 milions de passatgers. El pla director preveu que al 2020 en siguin nou.

L'Aeroport de Reus tindrà en funcionament la nova terminal i el nou aparcament d'avions l'any 2011

Article publicat pel "Diari de Tarragona" el dia 14/02/2007

La nova terminal de l'Aeroport de Reus, previst en l'actual Pla Director, serà una realitat de cara al 2011. S'ubicarà en la zona que ocupava l'antiga Base Aèria militar, que s'ha començat a enderrocar aquest dimarts. La nova instal·lació tindrà una superfície de 51.800 metres quadrats i podrà admetre un volum de fins a nou milions de passatgers. El diputat del PSC al Congrés, Francesc Vallès, ha anunciat també que 'el pròxim mes de març, Aena licitarà les obres del nou aparcament d'avions, que augmentarà de les cinc places d'estacionament actuals a deu o quinze'.
David Fernàndez // ACN |

Aena ha licitat l'expedient per a la redacció del projecte de construcció d'un nou edifici terminal, amb un nou aparcament, a l'Aeroport de Reus. Les noves instal·lacions comptaran amb una superfície de 51.800 metres quadrats. L'edifici tindrà dues plantes, comptarà amb vuit passarel·les fixes, 36 mostradors de facturació, set controls de seguretat i vuit punts de recollida d'equipatges. Això permetrà aconseguir un tràfic de 2.893 passatgers i de 19 aeronaus per hora.

D'altra banda, es construirà un nou aparcament amb 1.800 places públiques per vehicles, 170 places per a cotxes de lloguer, 60 autocars i 130 taxis. L'aparcament tindrà una superfície de 88.000 metres quadrats per a estacionament en alçada i 56.000 en superfície.

El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, Isaac Sanromà, ha mostrat la seva satisfacció per la construcció de la nova terminal i ha dit que les noves instal·lacions, que estaran operatives entre el 2010 i el 2011, 'faran que es puguin duplicar i triplicar el nombre de passatgers' i 'que puguem competir amb altres aeroports com pot ser el de Girona'.

El pressupost de licitació per a la redacció del projecte és de 3.799.500 euros, i el termini d'execució és de 45 mesos, tenint en compte l'assistència tècnica durant l'execució de l'obra.

Paral·lelament a l'edificació de la nova terminal, el diputat del PSC al Congrés, Francesc Vallès, ha anunciat que es construirà un nou aparcament d'aeronaus. En aquest sentit, ha manifestat que 'el pròxim mes de març, Aena licitarà les obres del nou aparcament d'avions, que augmentarà de les cinc places d'estacionament actuals a deu o quinze'. Vallès també ha dit que 'mentre es dugui a terme la construcció de la nova terminal, a l'hora es podrà actuar amb les obres d'aquesta plataforma'.

Enderroc de l'antiga Base Aèria militar

La nova terminal contemplada en el Pla Director de l'Aeroport de Reus s'edificarà en els terrenys que actualment ocupa l'antiga Base Aèria militar de l'Aeroport de Reus, que aquest dimarts s'ha començat a enderrocar.

L'alcalde de la ciutat, Lluís Miquel Pérez, i un representant dels veterans de la Base Aèria, Josep Maria Brell, han iniciat de forma simbòlica l'enderroc. Brell ha manifestat que 'avui és un dia més aviat trist, perquè en aquest lloc hem tingut una vivència, una formació i una educació molt bona i hem conegut moltes amistats que avui en dia encara conservem'. Tot i això, ha dit que 'si això serveix perquè el dia de demà puguem tenir unes noves instal·lacions, benvingudes siguin'.

Carta al director publicada al Periódico

Carta al director del "El Periódico" que vaig escriure el dia 24 de Gener i me la van publicar el diuenge 28.



L'AVE no ha de marginar els trens de rodalies

El que inicialment pot semblar una molt bona inversió i la clau de la prosperitat econòmica pot no ser-ho tant. L'AVE portarà aspectes positius, però només si es fan bé les coses. Em refereixo, per exemple, l'estació del Camp de Tarragona, totalment allunyada del nucli urbà. No es tracta que sigui a Tarragona o a Reus, però es podria ubicar en un lloc com l'aeroport de Reus, fomentant així la intermodalitat amb aquest tipus de transport. S'ha de potenciar el servei de rodalies de Barcelona, cosa que requereix un túnel nou. No té sentit que per aquest túnel passin només trens d'ample internacional, ja que aleshores es dóna a entendre que per millorar les rodalies es reduiran els trens regionals i el Catalunya Exprés amb l'excusa que hi haurà unitats d'AVE regionals. Tot això seria un gran error perquè, primer, els regionals fan alguna parada intermèdia que l'AVE no farà i, per tant, deixarà d'oferir un servei a moltes poblacions, i en segon lloc perquè el temps que trigarà l'AVE a Tarragona, per exemple --sumant-hi el desplaçament en autobusos fins als centres de les ciutats--, seria superior al que necessiten els regionals i el Catalunya Exprés.
Per tant, s'han de col.locar les estacions de l'AVE en llocs estratègics en termes de mobilitat, que evitin l'ús del vehicle privat; no s'ha de suprimir ni un comboi regional, sinó augmentar la freqüència de pas i reduir la durada dels viatges. És necessari un bon servei de Rodalies a Tarragona, Reus, Girona i Lleida per connectar totes les comarques entre si. S'ha de pressionar els polítics perquè fomentin el transport públic. Països menys desenvolupats que el nostre ja ho estan fent.
Jordi Porta Pruna, Sant Just Desvern

AENA respon a Ryanair i adjudica les obres de millora de la terminal de sortides de l'aeroport de Reus

Article publicat al diari "EL PUNT" el dia 14/01/07

El govern estatal hi invertirà més de 13 milions i els treballs duraran 19 mesos

AZAHARA PALOMARES. Reus
La demanda que va fer aquesta setmana Ryanair perquè es concretessin les millores previstes a l'aeroport de Reus, com a condició per crear una base d'operacions a la capital del Baix Camp, va rebre ahir una resposta immediata. L'ens gestor dels aeroports, AENA, va avançar l'anunci de l'adjudicació de les obres de remodelació de la terminal de sortides a l'empresa Construcciones y Estudios SA per 13.816.955 euros. Els treballs podrien començar d'aquí a un o dos mesos.

+ L'alcalde de Reus va anunciar ahir, a la mateixa terminal, l'adjudicació de les obres. / Foto: R.B.

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, que ahir va fer pública l'adjudicació, va celebrar la decisió d'AENA, que arriba tan sols 48 hores després de la petició de Ryanair. El diputat del PSC al Congrés dels Diputats Francesc Vallès va aplaudir que l'obra arribi un any abans del que es preveu en el pla director del 2001 i que es comenci una línia d'inversions a l'aeroport que permetrà «doblar el nombre de passatgers». Entre els projectes pendents d'execució per a l'any 2007, destaca l'ampliació de la plataforma d'aeronaus (on s'esperen els avions), que passarà de la capacitat actual, de 5 avions, a una capacitat d'entre 12 i 15 avions. L'alcalde de Reus confia que aquesta actuació comenci durant l'execució de la millora de la terminal de sortides, que durarà 19 mesos.

MÉS SUPERFÍCIE

La terminal remodelada tindrà una superfície de 3.500 m². A més, es construirà un edifici per a facturació de 4.000 m² que actuarà d'enllaç entre la zona de sortides i la d'arribades. Les obres adjudicades per AENA inclouran també tasques d'urbanització de l'entorn i millores a la zona dels carrets i de les màquines d'inspecció d'equipatges. Els nous edificis, però, seran substituïts a mitjà termini per la gran terminal de sortides de 20.000 m² (el triple de la suma de les actuals) i les dues plantes que preveu el pla director de l'aeroport de Reus, aprovat el 2006.

Terminal nova per a l'aeroport de Reus

infraestructurEs

Article publicat al diari AVUI el dia 14/01/07

Núria Valls

Tot just 48 hores després que Ryanair reclamés millores en l'aeroport reusenc per poder ampliar la seva oferta, ahir l'ens gestor Aena va anunciar que adjudicava la reforma de la terminal de sortides. Les obres, amb un pressupost de 13,8 milions d'euros, trigaran 19 mesos a acabar-se.

Les actuacions consistiran en la remodelació de l'actual edifici vell de l'aeroport. Se separarà la part de facturació i es construirà un nou emplaçament de 4.000 metres quadrats entre la terminal d'arribades i la de sortides per a aquest ús. Pel que fa a l'actual edifici, es remodelarà per destinar-lo únicament a sortides. L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC), i el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, van reclamar novament el traspàs de la gestió de l'aeroport a les institucions catalanes.

Ryanair vol millores a l'aeroport de Reus per convertir-lo en una base d'operacions

Article publicat al diari "El Punt" el dia 12/01/2007

L'aerolínia doblarà el nombre de rutes des de Girona amb 19 destinacions noves i els primers vols interiors a Canàries

EVA POMARES / JORDI TORRENTS. Reus / Barcelona

L'aerolínia de baix cost Ryanair vol repetir a l'aeroport de Reus l'èxit comercial que ha tingut en el de Girona. És per això que la companyia vol convertir l'aeròdrom tarragoní en la seva segona base d'operacions a Catalunya i la tercera a l'Estat, tot i que la directora de màrqueting europea de l'empresa, Sinead Finn, va remarcar ahir que l'aeroport reusenc no gaudeix de les infraestructures necessàries, per la qual cosa ja han iniciat contactes amb Aena. L'aerolínia continua descartant volar des de Barcelona «per no encarir els costos» i el 2007 preveu gairebé doblar el nombre de rutes des de Girona i passar de les 22 d'ara a 41. Aquest any, Ryanair farà també els seus primers vols interiors connectant Girona amb els aeroports de Tenerife i Fuerteventura.
+ Un grup de viatgers surt d'un avió de Ryanair a Reus. / Foto: J.F.
Finn no va concretar ahir quines han de ser les millores necessàries a l'aeroport de Reus perquè es converteixi en una nova base de Ryanair ni quines poden ser-ne les noves rutes. L'únic que va assenyalar va ser que espera que sigui «al més aviat possible». Ara, unes 600.000 persones volen amb l'aerolínia irlandesa des de Reus, tot i que la joia de la corona continua sent Girona. Allà, 3,1 milions de passatgers van utilitzar els seus serveis el 2006, una xifra que Finn vaticina que creixerà gairebé un 30% el 2007 fins a arribar als quatre milions.
BARCELONA, «DESCARTAT»
Finn té clar que continuen apostant per volar des d'aeroports secundaris, un fet que els permet mantenir les tarifes «més baixes d'Europa», amb un preu mitjà per bitllet de 41 euros, mentre que el d'altres low cost és molt superior, com els 62 euros d'Easyjet o els 88 d'Aer Lingus. Comparant-ho amb altres companyies, trobem els 141 euros d'Iberia o els 220 d'Air France. El Prat, doncs, «descartat». La directora de màrqueting justifica la presència en el madrileny de Barajas perquè «no disposen d'un segon gran aeroport a prop».
Ryanair té 18 bases operatives a Europa –entre les quals hi ha Girona i Madrid–, des d'on gestiona 440 rutes i un trànsit de 42 milions de viatgers el 2006. A l'Estat, tindrà aquest any 117 rutes des de 17 ciutats i nou milions de viatgers, dels quals quatre volaran des de Girona, on Ryanair posarà en marxa 19 destinacions. Aquestes, inclouen ciutats com Bolonya, Oslo, Porto, Marràqueix, Bremen i les rutes a Canàries. Per fer front al creixement, Ryanair destinarà quatre dels 21 nous avions que rebrà els pròxims dos mesos a aquest aeroport, amb una inversió de 220 milions d'euros. A Girona tindran base set avions de l'aerolínia. La companyia també va anunciar ahir una campanya de dos per un; és a dir, que amb cada bitllet comprat, se n'obtindrà un altre gratis. L'oferta, d'un milió de tiquets, és operativa des d'avui i fins dijous que ve per volar entre el 17 de gener i el 8 de febrer.
ELS CATALANS I L'ANGLÈS
La mateixa Finn va aclarir ahir que si Ryanair va retirar el català del seu web va ser perquè «els clients catalans consulten més el web en anglès que en català», tot i que fa uns dies la companyia va assegurar a la Generalitat que s'havia tractat d'un problema tècnic. Sigui com sigui, diu Finn, «tornem a tenir operatiu» el català, junt amb 17 idiomes més.