L’aeroport es pot dividir en dues parts molt diferenciades. La banda AIRE i la banda TERRA. En la primera es realitza la operació aeroportuària de les aeronaus i en el segon, la operació de passatgers, equipatge i carga prèvia a l’embarcament o posterior al desembarcament en les aeronaus.
BANDA AIRE:
Àrea d’aterratge:
S’ha de tenir en compte els següents punts:
- Configuració: existeixen quatre configuracions bàsiques de pistes
· Pista única
· Pista paral·lela
· Pista en “V” oberta (quan els eixes de les pistes no es toquen físicament però sí la seva prolongació)
· Pistes creuades: quan els eixos de les pistes es creuen físicament
- Orientació: el vent té una gran importància en aquest aspecte. Les aeronaus aterren, en general, cara al vent.
- Dimensions: prou grans per permetre enlairaments i aterratges de forma segura (enlairaments amb un sol motor, aterratges llargs, enlairaments avortats, ...)
Normalment, quan s’enlaira s’utilitza més espai que quan s’aterra. Per tant, es prenen per referència els enlairaments, tenint en compte:
§ Avions que aterren o enlairen amb les seves masses màximes
§ Altitud i temperatura de referència de l’aeroport
§ La pendent i condició de la superfície de la pista.
- Espessor: una cosa molt important és que la pista sigui el més recta possible. Tot i tenint en compte que ha de tenir una inclinació mínima per tal de drenar l’aigua de la pluja. És per això que la pista ha tenir com a màxim un 2% de pendent transversal i no més d’un 1% longitudinal.
L’espessor del paviment ha de ser adequat per assegurar que les cargues que incideixen a ell no el deteriorin.
Àrea de rodatge:
Per unir la pista de vol amb la plataforma on els avions estacionen cal una àera de rodatge on hi ha:
- carrers de rodatge
- carrers de sortida
- carrers d’entrada
- zones d’espera
Actualment s’utilitzen carrers de sortida ràpida que dormen un angle d’entre 25 i 45 graus (preferentment 30) amb la pista que permeten a l’avió sortir ràpidament a una velocitat aproximada d’una 100 Km/h de tal manera que es redueixen els temps d’espera.
Plataforma:
Àrea destinada a l’estacionament d’aeronaus per finalitats d’embarcament/ desembarcament de passatgers, equipatge i carga, serveis i manteniment. En quan a serveis entenem l’aprovisionament de combustible, aigua, electricitat,... aquesta està constituïda per:
- posicions d’estacionament dels avions
- carrers que utilitzen els avions per arribar a les posicions i per sortir-ne.
- Vies de serveis per vehicles terrestres
- Zones per estacionament dels vehicles i equips terrestres.
Altres zones:
Fora de l’àmbit de moviment existeixen altres zones com:
- vies d’accés
- camins perimetrals
- àrees no pavimentades
- instal·lacions auxiliars
Instal·lacions costat aire:
Els aeroports necessiten una sèrie d’instal·lacions, edificis i equipaments auxiliars per tal que es realitzin els vols. Aquestes no han d’estar a una àrea determinada, sinó que poden estar disperses per tot el recinte aeroportuari. D’altra banda, no totes les instal·lacions tenen perquè estar en un aeroport.
- Ajudes visuals
- Ajudes radioelèctriques
- Instal·lacions de subministrament de combustible
- Instal·lacions de 400 hertz
- Estació meteorològica
- Plataforma de desglaç.
- Plataforma de proba de motors
- Deflectors de fluxe d’aire dels reactors
- Centre de emissions
- Torre de control
BANDA TERRA:
GRAFIC
El costat terra és la zona de l’aeroport on s’efectua la operació aeroportuària de passatgers, equipatge i carga prèvia a l’embarcament o posterior al desembarcament en les aeronaus.
Terminal de passatgers:
Edifici que enllaça el transport aeri amb el terrestre. Inclou un sistema de tractament de passatgers, maneig d’equipatge, instal·lacions per les companyies aèries, sales d’esepra i àries comercials. Les terminals realitzen les següents funcions:
- tramitació: informació, facturació, ...
- circulació: a través d’itineraris preestablerts.
- Espera: incloent-hi serveis i zones comercials.
GRAFIC
Hi ha 3 zones molt diferenciades:
- Pública
- Passatgers
- Privada
Per a una bona distribució dels servis i prestacions d’una terminal de passatgers, s’ha de fer un bon estudi de quin tipus de viatger et trobaràs. És diferent si procedeixen d’un vol charter o un vol regular o si el passatger és domèstic o internacional. Així, en un vol charter, sabem que els passatgers van per una finalitat turística i segurament els esperaran autobusos a la sortida que els recolliran i també crearan grans cues a l’hora de facturar. En canvi, els que procedeixen de vols regulars, no crearan tantes cues i necessitaran un transport terrestre que els porti allà on desitgin. També és important la procedència dels viatger ja que aleshores haurem d’habilitar un tipus de control o un altre. Tot seguit mostrem en quin tipus de passatgers ens podem trobar:
- Passatgers amb orígen o destí a un país procedent de la Unió Europea i que a més a més, és firmant de l’Acord de Schengen (Espanya, França, Alemania, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Luxemburg, Àustria, Portugal, Grècia, Dinamarca, Suècia i Finlàndia) à sense control d’immigració ni aduanas.
- Passatgers amb orígen o destí a un país de la UE no firmant de l’acotd de Schengen (Irlanda i Regne Unit) à controls d’immigració però NO controls d’aduana
- Passatgers amb orígen o destí en un país que no és de la UE però sí firmant de l’acord d’Schengen (Islàndia i Noruega) à passen controls d’aduana però NO d’immigració
- Passatgers amb orígen o destí a un país que no és de la UE i no és firmant de l’acord Schengen (resta de països) à passen controls d’immigració i aduana.
Configuració:
Hi ha quatre tipus bàsics:
- Sistema simple: edifici amb poca longitud de façana. La major part dels avions estacionen en posicions remotes (separades de la terminal). És avantatjós pel seu baix cost i molest pels passatgers i temps de trànsit.
- Sistema lineal: façana més llarga i més avions en contacte directe. El problema ve quan el tràfic augmenta, que fa que les distàncies siguin més llunyanes.
- Sistema de molla: aparició de “finguers” que fan possible l’embarcament i desembarcament dels passatgers d’una forma directa. El problema ve quan es requereixen moltes posicions d’aparcament.
- Sistema satèl·lit: avions s’estacionen en grups al voltat d’unitats terminals anomenades satèl·lits.
Avui en dia l’àera terminal s’inclou amb molta força una ària comercial per tal de generar més beneficis a l’aeroport com també per prestar més serveis als passatgers i facilitar-los l’estada en aquesta. Tot i això, no s’ha de perdre de vista la funció de la terminal i al final s’haurà d’arribar a una situació de compromís per les dues parts per tal d’optimitzar les terminals de passatgers. Això no passa, per exemple, a les terminals de carga que explicarem tot seguit:
Terminals de carga:
Per evitar la innecessària i insatisfactòria interferència entre el tràfic de carga i de passatgers, l’ideal és crear una terminal especial per la carga. Això passa quan el volum de carga és elevat, però quan no l’és, és suficient tenir magatzems a la mateixa terminal de passatgers però aïllat a aquest fluxe.
Els elements que han de ser considerats a un projecte de terminals de carga son:
- predicció del volum de mercaderies.
- Varietat i característiques de la carga
- Característiques dels vehicles de superfície i aeris.
- Tècniques de maneig de materials, documents i comunicació
- Grau d’automatització.
Altres edificis:
A part de la terminal de passatgers i la de carga, a una àrea terminal solen existir altres edificis com:
- Terminal d’aviació general.
- Bloc tècnic i administratiu.
- Edificis diversos: hotels, centres de congresos, ...
Urbanització:
Totes les instal·lacions relacionades amb els medis de transport necessaris perquè arribi i marxi els passatgers i la carga a l’aeroport. Podriem diferenciar els dos grups. Els passatgers podrien necessitar: autopistes d’accés, carreres interns de l’aeroport, aparcaments pels cotxes, zones d’estacionament momentani (per anar a buscar-portar algú), parades de Taxi, Autobús, Autocar, Tren, Metro, Tramvia, ...
Per part de la carga ja estaria inclòs les autovies d’accés i carrers interns i a més a més aparcaments especials a les zones de carga.
Zona industrial:
Degut a la molèstia de tenir un aeroport molt a la vora d’una zona urbanitzada, la major part del sòl que l’envolta acostuma a ser industrial. Per aquestes zones es poden trobar molts serveis directament relacionats amb l’aeroport ja que és una avantatge el tenir aquest molt a la vora. Uns exemples poden ser:
- Càtering
- Emmagatzematge de combustibles i lubricants
- Parcs logístics,...
- ...
Instal·lacions del costat TERRA:
Igual que el costat AIRE, el costat terra també té una sèria d’instal·lacions necessaries per a poder realitzar totes les funcions:
- sistema elèctric
- dipòsit d’aigua i xarxa d’aigua potable
- xarxa d’aigües residual i una deporadora
- Sistema de drenatge
- Xarxa de reg
- Xarxa de telefonia
)
