dimarts, 12 de desembre del 2006

Configuració d'un aeroport

L’aeroport es pot dividir en dues parts molt diferenciades. La banda AIRE i la banda TERRA. En la primera es realitza la operació aeroportuària de les aeronaus i en el segon, la operació de passatgers, equipatge i carga prèvia a l’embarcament o posterior al desembarcament en les aeronaus.

BANDA AIRE:

Àrea d’aterratge:

S’ha de tenir en compte els següents punts:

- Configuració: existeixen quatre configuracions bàsiques de pistes

· Pista única

· Pista paral·lela

· Pista en “V” oberta (quan els eixes de les pistes no es toquen físicament però sí la seva prolongació)

· Pistes creuades: quan els eixos de les pistes es creuen físicament

- Orientació: el vent té una gran importància en aquest aspecte. Les aeronaus aterren, en general, cara al vent.

- Dimensions: prou grans per permetre enlairaments i aterratges de forma segura (enlairaments amb un sol motor, aterratges llargs, enlairaments avortats, ...)

Normalment, quan s’enlaira s’utilitza més espai que quan s’aterra. Per tant, es prenen per referència els enlairaments, tenint en compte:

§ Avions que aterren o enlairen amb les seves masses màximes

§ Altitud i temperatura de referència de l’aeroport

§ La pendent i condició de la superfície de la pista.

- Espessor: una cosa molt important és que la pista sigui el més recta possible. Tot i tenint en compte que ha de tenir una inclinació mínima per tal de drenar l’aigua de la pluja. És per això que la pista ha tenir com a màxim un 2% de pendent transversal i no més d’un 1% longitudinal.

L’espessor del paviment ha de ser adequat per assegurar que les cargues que incideixen a ell no el deteriorin.

Àrea de rodatge:

Per unir la pista de vol amb la plataforma on els avions estacionen cal una àera de rodatge on hi ha:

- carrers de rodatge

- carrers de sortida

- carrers d’entrada

- zones d’espera

Actualment s’utilitzen carrers de sortida ràpida que dormen un angle d’entre 25 i 45 graus (preferentment 30) amb la pista que permeten a l’avió sortir ràpidament a una velocitat aproximada d’una 100 Km/h de tal manera que es redueixen els temps d’espera.

Plataforma:

Àrea destinada a l’estacionament d’aeronaus per finalitats d’embarcament/ desembarcament de passatgers, equipatge i carga, serveis i manteniment. En quan a serveis entenem l’aprovisionament de combustible, aigua, electricitat,... aquesta està constituïda per:

- posicions d’estacionament dels avions

- carrers que utilitzen els avions per arribar a les posicions i per sortir-ne.

- Vies de serveis per vehicles terrestres

- Zones per estacionament dels vehicles i equips terrestres.

Altres zones:

Fora de l’àmbit de moviment existeixen altres zones com:

- vies d’accés

- camins perimetrals

- àrees no pavimentades

- instal·lacions auxiliars

Instal·lacions costat aire:

Els aeroports necessiten una sèrie d’instal·lacions, edificis i equipaments auxiliars per tal que es realitzin els vols. Aquestes no han d’estar a una àrea determinada, sinó que poden estar disperses per tot el recinte aeroportuari. D’altra banda, no totes les instal·lacions tenen perquè estar en un aeroport.

- Ajudes visuals

- Ajudes radioelèctriques

- Instal·lacions de subministrament de combustible

- Instal·lacions de 400 hertz

- Estació meteorològica

- Plataforma de desglaç.

- Plataforma de proba de motors

- Deflectors de fluxe d’aire dels reactors

- Centre de emissions

- Torre de control

BANDA TERRA:

GRAFIC

El costat terra és la zona de l’aeroport on s’efectua la operació aeroportuària de passatgers, equipatge i carga prèvia a l’embarcament o posterior al desembarcament en les aeronaus.

Terminal de passatgers:

Edifici que enllaça el transport aeri amb el terrestre. Inclou un sistema de tractament de passatgers, maneig d’equipatge, instal·lacions per les companyies aèries, sales d’esepra i àries comercials. Les terminals realitzen les següents funcions:

- tramitació: informació, facturació, ...

- circulació: a través d’itineraris preestablerts.

- Espera: incloent-hi serveis i zones comercials.

GRAFIC

Hi ha 3 zones molt diferenciades:

- Pública

- Passatgers

- Privada

Per a una bona distribució dels servis i prestacions d’una terminal de passatgers, s’ha de fer un bon estudi de quin tipus de viatger et trobaràs. És diferent si procedeixen d’un vol charter o un vol regular o si el passatger és domèstic o internacional. Així, en un vol charter, sabem que els passatgers van per una finalitat turística i segurament els esperaran autobusos a la sortida que els recolliran i també crearan grans cues a l’hora de facturar. En canvi, els que procedeixen de vols regulars, no crearan tantes cues i necessitaran un transport terrestre que els porti allà on desitgin. També és important la procedència dels viatger ja que aleshores haurem d’habilitar un tipus de control o un altre. Tot seguit mostrem en quin tipus de passatgers ens podem trobar:

- Passatgers amb orígen o destí a un país procedent de la Unió Europea i que a més a més, és firmant de l’Acord de Schengen (Espanya, França, Alemania, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Luxemburg, Àustria, Portugal, Grècia, Dinamarca, Suècia i Finlàndia) à sense control d’immigració ni aduanas.

- Passatgers amb orígen o destí a un país de la UE no firmant de l’acotd de Schengen (Irlanda i Regne Unit) à controls d’immigració però NO controls d’aduana

- Passatgers amb orígen o destí en un país que no és de la UE però sí firmant de l’acord d’Schengen (Islàndia i Noruega) à passen controls d’aduana però NO d’immigració

- Passatgers amb orígen o destí a un país que no és de la UE i no és firmant de l’acord Schengen (resta de països) à passen controls d’immigració i aduana.

Configuració:

Hi ha quatre tipus bàsics:

- Sistema simple: edifici amb poca longitud de façana. La major part dels avions estacionen en posicions remotes (separades de la terminal). És avantatjós pel seu baix cost i molest pels passatgers i temps de trànsit.

- Sistema lineal: façana més llarga i més avions en contacte directe. El problema ve quan el tràfic augmenta, que fa que les distàncies siguin més llunyanes.

- Sistema de molla: aparició de “finguers” que fan possible l’embarcament i desembarcament dels passatgers d’una forma directa. El problema ve quan es requereixen moltes posicions d’aparcament.

- Sistema satèl·lit: avions s’estacionen en grups al voltat d’unitats terminals anomenades satèl·lits.

Avui en dia l’àera terminal s’inclou amb molta força una ària comercial per tal de generar més beneficis a l’aeroport com també per prestar més serveis als passatgers i facilitar-los l’estada en aquesta. Tot i això, no s’ha de perdre de vista la funció de la terminal i al final s’haurà d’arribar a una situació de compromís per les dues parts per tal d’optimitzar les terminals de passatgers. Això no passa, per exemple, a les terminals de carga que explicarem tot seguit:

Terminals de carga:

Per evitar la innecessària i insatisfactòria interferència entre el tràfic de carga i de passatgers, l’ideal és crear una terminal especial per la carga. Això passa quan el volum de carga és elevat, però quan no l’és, és suficient tenir magatzems a la mateixa terminal de passatgers però aïllat a aquest fluxe.

Els elements que han de ser considerats a un projecte de terminals de carga son:

- predicció del volum de mercaderies.

- Varietat i característiques de la carga

- Característiques dels vehicles de superfície i aeris.

- Tècniques de maneig de materials, documents i comunicació

- Grau d’automatització.

Altres edificis:

A part de la terminal de passatgers i la de carga, a una àrea terminal solen existir altres edificis com:

- Terminal d’aviació general.

- Bloc tècnic i administratiu.

- Edificis diversos: hotels, centres de congresos, ...

Urbanització:

Totes les instal·lacions relacionades amb els medis de transport necessaris perquè arribi i marxi els passatgers i la carga a l’aeroport. Podriem diferenciar els dos grups. Els passatgers podrien necessitar: autopistes d’accés, carreres interns de l’aeroport, aparcaments pels cotxes, zones d’estacionament momentani (per anar a buscar-portar algú), parades de Taxi, Autobús, Autocar, Tren, Metro, Tramvia, ...

Per part de la carga ja estaria inclòs les autovies d’accés i carrers interns i a més a més aparcaments especials a les zones de carga.

Zona industrial:

Degut a la molèstia de tenir un aeroport molt a la vora d’una zona urbanitzada, la major part del sòl que l’envolta acostuma a ser industrial. Per aquestes zones es poden trobar molts serveis directament relacionats amb l’aeroport ja que és una avantatge el tenir aquest molt a la vora. Uns exemples poden ser:

- Càtering

- Emmagatzematge de combustibles i lubricants

- Parcs logístics,...

- ...

Instal·lacions del costat TERRA:

Igual que el costat AIRE, el costat terra també té una sèria d’instal·lacions necessaries per a poder realitzar totes les funcions:

- sistema elèctric

- dipòsit d’aigua i xarxa d’aigua potable

- xarxa d’aigües residual i una deporadora

- Sistema de drenatge

- Xarxa de reg

- Xarxa de telefonia

Configuració d'un aeroport

L’aeroport es pot dividir en dues parts molt diferenciades. La banda AIRE i la banda TERRA. En la primera es realitza la operació aeroportuària de les aeronaus i en el segon, la operació de passatgers, equipatge i carga prèvia a l’embarcament o posterior al desembarcament en les aeronaus.

BANDA AIRE:

Àrea d’aterratge:

S’ha de tenir en compte els següents punts:

- Configuració: existeixen quatre configuracions bàsiques de pistes

· Pista única

· Pista paral·lela

· Pista en “V” oberta (quan els eixes de les pistes no es toquen físicament però sí la seva prolongació)

· Pistes creuades: quan els eixos de les pistes es creuen físicament

- Orientació: el vent té una gran importància en aquest aspecte. Les aeronaus aterren, en general, cara al vent.

- Dimensions: prou grans per permetre enlairaments i aterratges de forma segura (enlairaments amb un sol motor, aterratges llargs, enlairaments avortats, ...)

Normalment, quan s’enlaira s’utilitza més espai que quan s’aterra. Per tant, es prenen per referència els enlairaments, tenint en compte:

§ Avions que aterren o enlairen amb les seves masses màximes

§ Altitud i temperatura de referència de l’aeroport

§ La pendent i condició de la superfície de la pista.

- Espessor: una cosa molt important és que la pista sigui el més recta possible. Tot i tenint en compte que ha de tenir una inclinació mínima per tal de drenar l’aigua de la pluja. És per això que la pista ha tenir com a màxim un 2% de pendent transversal i no més d’un 1% longitudinal.

L’espessor del paviment ha de ser adequat per assegurar que les cargues que incideixen a ell no el deteriorin.

Àrea de rodatge:

Per unir la pista de vol amb la plataforma on els avions estacionen cal una àera de rodatge on hi ha:

- carrers de rodatge

- carrers de sortida

- carrers d’entrada

- zones d’espera

Actualment s’utilitzen carrers de sortida ràpida que dormen un angle d’entre 25 i 45 graus (preferentment 30) amb la pista que permeten a l’avió sortir ràpidament a una velocitat aproximada d’una 100 Km/h de tal manera que es redueixen els temps d’espera.

Plataforma:

Àrea destinada a l’estacionament d’aeronaus per finalitats d’embarcament/ desembarcament de passatgers, equipatge i carga, serveis i manteniment. En quan a serveis entenem l’aprovisionament de combustible, aigua, electricitat,... aquesta està constituïda per:

- posicions d’estacionament dels avions

- carrers que utilitzen els avions per arribar a les posicions i per sortir-ne.

- Vies de serveis per vehicles terrestres

- Zones per estacionament dels vehicles i equips terrestres.

Altres zones:

Fora de l’àmbit de moviment existeixen altres zones com:

- vies d’accés

- camins perimetrals

- àrees no pavimentades

- instal·lacions auxiliars

Instal·lacions costat aire:

Els aeroports necessiten una sèrie d’instal·lacions, edificis i equipaments auxiliars per tal que es realitzin els vols. Aquestes no han d’estar a una àrea determinada, sinó que poden estar disperses per tot el recinte aeroportuari. D’altra banda, no totes les instal·lacions tenen perquè estar en un aeroport.

- Ajudes visuals

- Ajudes radioelèctriques

- Instal·lacions de subministrament de combustible

- Instal·lacions de 400 hertz

- Estació meteorològica

- Plataforma de desglaç.

- Plataforma de proba de motors

- Deflectors de fluxe d’aire dels reactors

- Centre de emissions

- Torre de control

BANDA TERRA:

GRAFIC

El costat terra és la zona de l’aeroport on s’efectua la operació aeroportuària de passatgers, equipatge i carga prèvia a l’embarcament o posterior al desembarcament en les aeronaus.

Terminal de passatgers:

Edifici que enllaça el transport aeri amb el terrestre. Inclou un sistema de tractament de passatgers, maneig d’equipatge, instal·lacions per les companyies aèries, sales d’esepra i àries comercials. Les terminals realitzen les següents funcions:

- tramitació: informació, facturació, ...

- circulació: a través d’itineraris preestablerts.

- Espera: incloent-hi serveis i zones comercials.

GRAFIC

Hi ha 3 zones molt diferenciades:

- Pública

- Passatgers

- Privada

Per a una bona distribució dels servis i prestacions d’una terminal de passatgers, s’ha de fer un bon estudi de quin tipus de viatger et trobaràs. És diferent si procedeixen d’un vol charter o un vol regular o si el passatger és domèstic o internacional. Així, en un vol charter, sabem que els passatgers van per una finalitat turística i segurament els esperaran autobusos a la sortida que els recolliran i també crearan grans cues a l’hora de facturar. En canvi, els que procedeixen de vols regulars, no crearan tantes cues i necessitaran un transport terrestre que els porti allà on desitgin. També és important la procedència dels viatger ja que aleshores haurem d’habilitar un tipus de control o un altre. Tot seguit mostrem en quin tipus de passatgers ens podem trobar:

- Passatgers amb orígen o destí a un país procedent de la Unió Europea i que a més a més, és firmant de l’Acord de Schengen (Espanya, França, Alemania, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Luxemburg, Àustria, Portugal, Grècia, Dinamarca, Suècia i Finlàndia) à sense control d’immigració ni aduanas.

- Passatgers amb orígen o destí a un país de la UE no firmant de l’acotd de Schengen (Irlanda i Regne Unit) à controls d’immigració però NO controls d’aduana

- Passatgers amb orígen o destí en un país que no és de la UE però sí firmant de l’acord d’Schengen (Islàndia i Noruega) à passen controls d’aduana però NO d’immigració

- Passatgers amb orígen o destí a un país que no és de la UE i no és firmant de l’acord Schengen (resta de països) à passen controls d’immigració i aduana.

Configuració:

Hi ha quatre tipus bàsics:

- Sistema simple: edifici amb poca longitud de façana. La major part dels avions estacionen en posicions remotes (separades de la terminal). És avantatjós pel seu baix cost i molest pels passatgers i temps de trànsit.

- Sistema lineal: façana més llarga i més avions en contacte directe. El problema ve quan el tràfic augmenta, que fa que les distàncies siguin més llunyanes.

- Sistema de molla: aparició de “finguers” que fan possible l’embarcament i desembarcament dels passatgers d’una forma directa. El problema ve quan es requereixen moltes posicions d’aparcament.

- Sistema satèl·lit: avions s’estacionen en grups al voltat d’unitats terminals anomenades satèl·lits.

Avui en dia l’àera terminal s’inclou amb molta força una ària comercial per tal de generar més beneficis a l’aeroport com també per prestar més serveis als passatgers i facilitar-los l’estada en aquesta. Tot i això, no s’ha de perdre de vista la funció de la terminal i al final s’haurà d’arribar a una situació de compromís per les dues parts per tal d’optimitzar les terminals de passatgers. Això no passa, per exemple, a les terminals de carga que explicarem tot seguit:

Terminals de carga:

Per evitar la innecessària i insatisfactòria interferència entre el tràfic de carga i de passatgers, l’ideal és crear una terminal especial per la carga. Això passa quan el volum de carga és elevat, però quan no l’és, és suficient tenir magatzems a la mateixa terminal de passatgers però aïllat a aquest fluxe.

Els elements que han de ser considerats a un projecte de terminals de carga son:

- predicció del volum de mercaderies.

- Varietat i característiques de la carga

- Característiques dels vehicles de superfície i aeris.

- Tècniques de maneig de materials, documents i comunicació

- Grau d’automatització.

Altres edificis:

A part de la terminal de passatgers i la de carga, a una àrea terminal solen existir altres edificis com:

- Terminal d’aviació general.

- Bloc tècnic i administratiu.

- Edificis diversos: hotels, centres de congresos, ...

Urbanització:

Totes les instal·lacions relacionades amb els medis de transport necessaris perquè arribi i marxi els passatgers i la carga a l’aeroport. Podriem diferenciar els dos grups. Els passatgers podrien necessitar: autopistes d’accés, carreres interns de l’aeroport, aparcaments pels cotxes, zones d’estacionament momentani (per anar a buscar-portar algú), parades de Taxi, Autobús, Autocar, Tren, Metro, Tramvia, ...

Per part de la carga ja estaria inclòs les autovies d’accés i carrers interns i a més a més aparcaments especials a les zones de carga.

Zona industrial:

Degut a la molèstia de tenir un aeroport molt a la vora d’una zona urbanitzada, la major part del sòl que l’envolta acostuma a ser industrial. Per aquestes zones es poden trobar molts serveis directament relacionats amb l’aeroport ja que és una avantatge el tenir aquest molt a la vora. Uns exemples poden ser:

- Càtering

- Emmagatzematge de combustibles i lubricants

- Parcs logístics,...

- ...

Instal·lacions del costat TERRA:

Igual que el costat AIRE, el costat terra també té una sèria d’instal·lacions necessaries per a poder realitzar totes les funcions:

- sistema elèctric

- dipòsit d’aigua i xarxa d’aigua potable

- xarxa d’aigües residual i una deporadora

- Sistema de drenatge

- Xarxa de reg

- Xarxa de telefonia

Estructura d'un Aeroport

Una ciutat dins d’una metròpoli:

Què és un aeroport?

Segons Iván Tejada Anguiano(fer nota al peu)

Un aeroport és una infraestructura del transport aeri on comença i acaba el vol i on es produeix els intercanvis amb altres modalitats de transport, principalment amb el transport de carretera. Tenen un conjunt d’edificis i instal·lacions que permeten:

  • Aterrar, enlairar-se i moviment en terra de les aeronaus, atenent a l’estacionament, servei i manteniment
  • Embarcar i desembarcar de passatgers, equipatge i carga.

De les dues definicions el que hauríem de destacar per aquest treball és el “on acaba el vol i es produeix els intercanvis amb altres modalitats del transport.” I jo afegiria que és també “on acaba el viatge previ abans d’agafar un vol”. Amb això el que vull dir és que un aeroport sol, no té cap sentit. És com fer un parc d’atraccions al mig d’un camp i no facilitar-hi l’accés perquè tant els treballadors, com els “clients” hi puguin accedir. Això que sembla tan senzill, sembla que no s’aplica en un àmbit molt obert en l’actualitat. Quan dic “obert” em refereixo a que només es pensa en un tipus de connexió. Aquesta és via carretera. Si tenim en compte que el que és important perquè un aeroport funcioni no és només que l’aeroport sigui gran, hi hagi una bona pista, que les terminals siguin prou grans per absorbir els moviments que l’aeroport genera, ... sinó el que també importa, és que hi hagi un òptim accés (tant d’entrada com de sortida) a l’aeroport. Quan dic òptim, em refereixo a un accés ràpid, segur, i eficient en quant al tràfic de cotxes. A part d’això, s’hauria de pensar una mica amb el demà i tenir una vista àmplia del que el futur depara i ser racionals amb el medi ambient.

Una de les solucions més pràctiques que tenim avui en dia és l’accés a l’aeroport a través d’un mode ferroviari, de manera que aconseguim tots els punts que abans hem mencionat: accés ràpid, segur, eficient en quan a temps, no genera tràfic i és amable amb el medi ambient (sempre i quan l’electricitat es tregui d’una font renovable).

Hi ha quatre elements fonamentals en l’aeroport que a més a més, intervenen decisivament en la planificació i el disseny del mateix:

  • L’Avió
  • El Passatger
  • L’equipatge
  • La carga

S’ha de tenir en compte que els aeroports estan al servei de les persones. Això ha fet que els aeroports s’hagin desenvolupat de forma diferent segons l’especialització de cada un i del tipus de tràfic que s’acull.


Avui en dia els aeroports són un gran motor logístic i de creació de riquesa i per tant, aquest s’optimitza al màxim. S’ha de treure diners del màxim de llocs possibles i per tant es pot parlar d’ingressos addicionals. En aquest aspecte, els aeroports privats han tret més rendiment ja que han optimitzat més els recursos que els públics, on per la seva avantatge competitiva, s’han acomodat més i no han tret tot el suc possible.

Hi ha paràmetres importants per tal de comparar els aeroports. Aquests son, segons Iván Tejada els que cal destacar:

  • Aeronaus: contabilitzar el nombre de moviments
  • Passatgers: contar el nombre de persones que embarquen (sortides) més els que desembarquen (arribades) a l’aeroport, incloent els passatgers en transit.
  • Carga: contar les tones de mercaderies que es carreguen més les que es descarreguen.

Planificació d’un aeroport:

1. Entorn

Es pot dir que hi ha unes raons que justifiquin la implantació d’un aeroport:

  • Existència d’una demanda per utilitzar el transport aeri.
  • Prestació d’un servei social.
  • Desenvolupament regional.

Pot ser que siguin les tres opcions barrejades però com més importància tingui la primera de totes, l’aeroport tindrà més rendibilitat econòmica.

S’ha de tenir en compte que un aeroport genera molta riquesa a l’entorn ja que aquest genera que hi hagi moltes persones implicades:

· Dissenyadors (tècnics i aeronàutics) i constructores.

· Autoritats: estatals, regionals locals i aeroportuàries.

· Usuaris: passatgers, acompanyants, visitants i transportistes de carga.

· Empleats: del mateix aeroport, de companyies aèries, concessionaris, etc.

· Veïns: residents locals

· Comunitat empresarial local: cambres de comerç, empreses, ...

És obvi que un aeroport genera un canvi allà on s’ubiqui. Tot seguit nombrem les avantatges i inconvenients d’un aeroport:

Avantatges:

  • Millora de les comunicacions
  • Creació de llocs de treball
  • Generació d’activitat econòmica
  • Revaloralització de l’entorn
  • Orenament urbanístic.

I un seguit de Desavantatges:

  • Augment del nivell de soroll a les àrees pròximes a l’aeroport.
  • Contaminació de l’aire i de l’aigua en zones pròximes.
  • Impacte geogràfic i ecològic, principalment en la fase de construcció ja que es realitzen excavacions i moviments del terreny, pavimentacions, ...
  • Serveis aeronàutics (no poden existir obstacles que suposin un risc de col·lisió per les aeronaus.

Tot aeroport ha de fer un anàlisis d’impacte mediambiental, per tal d’introduir mesures correctores en la planificació, construcció i explotació que atenuïn els afectes negatius sobre els medis físics i socioeconòmics.

2. Emplaçament:

Un cop s’ha justificat la necessitat de la construcció d’un aeroport, s’ha de buscar un emplaçament òptim. Aquest ha de tenir en compte els següents factors:

  • Espai aeri
  • Orografia del terreny
  • Impacte i desenvolupament de l’entorn
  • Situació respecte el centre urbà
  • Accessos terrestres
  • Condicions atmosfèriques
  • Possibilitats d’ampliació
  • Disponibilitat de serveis
  • Disponibilitat i costos dels terrenys
  • Costos d’explotació i construcció

Normalment s’ha d’arribar a solucions de compromís puix la dificultat de que tots els factors siguin favorables.

3. Pla director:

La planificació d’un aeroport és un procés molt complex car l’elevat nombre d’activitats implicades.

Per tal de determinar les dimensions i configuració de l’aeroport s’ha d’analitzar fundamentalment:

  • Tipus d’avions que s’espera que s’utilitzin
  • Previsió del tràfic de les aeronaus, passatgers i carga
  • Condicions atmosfèriques i altitud de l’emplaçament.

També s’ha de realitzar una anàlisis de demanda del transport aeri. S’ha de realitzar un estudi el qual ens mostri com serà l’aeroport en un futur per tal de realitzar una bona estratègia. Hi ha un plaç, per exemple, d’uns cinc a deu anys de mitjana des de que s’estudia la implantació d’un aeroport fins que aquest és una realitat. Tot i això, la predicció del tràfic aeri es basa en l’aplicació de models matemàtics que manegen grans variables matemàtiques.

Tots els estudis anteriors han de quedar reflexos al pla director. També aquest ha de definir les ampliacions futures mitjançant projectes i obres que s’executaran atenent a un calendari i a un pressupost.

Per altra part, l’estudi precisa la delimitació prèvia de la superfície geogràfica o àrea d’influència on es distribueixen els usuaris potencials d’un aeroport determinat. Hi ha dos tipus de camps:

  • Àrea d’influència terrestre: població de l’entorn susceptible d’accedir al transport aeri
  • Àrea d’influència aèria: regions nacionals o estrangeres on es troben els aeroports des d’on partiran les passatgers que arribaran a l’aeroport analitzat.

diumenge, 3 de desembre del 2006

El AVE llega la tercera semana de diciembre

Article publicat pel "Diari de Tarrgona" el dia 3/12/06

Fuentes de la Administración fijan la llegada del tren a la estación del Camp de Tarragona entre los días 19 y 21 de este mes
por gemma casalé | gcasale@diaridetarragona.com

Faltan quince días para que el AVE aterrice en el Camp de Tarragona, después de dos años de retraso. La conexión de la línea de Alta Velocidad desde Madrid hasta la estación de La Secuita repercutirá en distintos sectores de la economía tarraconense, pero el tren rápido también se convertirá en el primer e importante cambio social del siglo XXI en el Camp.

Precisamente, por ello, ahora los engranajes de la Administración trabajan a todo ritmo con el objetivo de garantizar que todo «esté bien atado» antes de la inauguración oficial de la línea, programada entre los días 19 y 21 de este mes de diciembre. La fecha coincide con la paralización de la reserva de billetes AVE que ha hecho efectiva Renfe en esta línea, más allá del 15 de diciembre.

A este efecto, la próxima semana se prevé que los alcaldes de Perafort y La Secuita, Joan Martí Pla y Eudald Roca, respectivamente, procedan a la rubricación del acuerdo con Adif. El documento incluirá soluciones en competencias como el suministro de agua potable, el tratamiento de las aguas residuales y el pago de las pertinentes licencias de actividades de los distintos locales comerciales con que contará la estación, sin olvidar otros aspectos indispensables, como son las garantías del servicio de recogida de basura.

El acuerdo, que recoge las reivindicaciones históricas que han sido formuladas a lo largo de los últimos años por ambos alcaldes, se rubricará precisamente ahora, después de que ambos municipios amenazaran con boicotear el acto oficial de inauguración.

Este temor ha sido, según fuentes bien informadas, el que ha propiciado que durante la presente semana técnicos de Adif, capitaneados por su presidente, Antonio González Marín, hayan protagonizado distintas reuniones con los alcaldes.

De esta manera, con los convenios prácticamente rubricados, los altos cargos de Adif garantizarán que la jornada de inauguración, probablemente presidida por José Luís Rodríguez Zapatero y la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, pueda capitalizar únicamente la celebración por la culminación de un nuevo tramo de la línea de Alta Velocidad. Ahora ya con el horizonte fijado en Barcelona-Sants para el próximo año.

Obra concluida

Durante esta semana se ha dado prácticamente por concluida la obra civil de construcción de la estación del Camp. Ahora, sólo falta la materialización de los últimos detalles: la colocación del pertinente mobiliario, la señalización... Pero además de este frente abierto, los técnicos de la Administración también están trabajando para ultimar detalles como la iluminación de la rotonda de acceso a la estación, que hasta hoy carece de luz.


Mientras, la actividad en las vías no cesa. A pesar de que durante el pasado verano se iniciaron los procesos de pruebas de la línea, durante las últimas semanas ha sido mucho más fácil poder visualizar a los vehículos de Alta Velocidad circulando por la doble vía que conecta los noventa kilómetros que separan Lleida de La Secuita.

De momento, Adif y Fomento continúan manteniendo un impermeable secretismo alrededor del acto de inauguración, así como de los detalles referentes al inicio de la explotación comercial de la línea.

¿Y la velocidad?

Precisamente por este motivo también se desconoce la velocidad a la que circularán los vehículos AVE en el nuevo tramo que se empezará a explotar durante el transcurso de los próximos días. Recientemente, Renfe ha conseguido aumentar la velocidad de los trenes que circulan por la vía entre Madrid y Lleida, que únicamente en algunos tramos consigue situarse en los 280 kilómetros por hora. A pesar de que la velocidad media de este trayecto entre Madrid y Lleida continúa siendo de 200 kilómetros hora.


Por otro lado, durante el transcurso de los próximos meses también se espera que en la línea Madrid-Barcelona se realice la entrada en funcionamiento de los dieciséis nuevos trenes que han sido construidos por Siemens, después de un largo proceso, que se ha llevado a cabo a lo largo de los últimos cinco años, aproximadamente.